Les dones i la Física

No és cap novetat fer notar que vivim en una societat heteropatriarcal (de fet, aquesta entrada rau en algunes notícies específiques d'actualitat), però des de fa apenes unes dècades la dona ha començat a reivindicar un tracte i uns drets iguals als de l'home. Sembla just, oi que sí?

Les empreses de joguets ho tenen clar des del principi:
les xiquetes han de ser princeses i mares, els xiquets seran super herois, científics i esportistes
(article de Verne, en El País 18/11/2014).

Tanmateix, a dia de hui encara no s'ha aconseguit aquesta igualtat per la que tant es lluita: de fet, aquest desbalanç es veu especialment accentuat quan es tracta del món científic.

Recordem que hi ha distintes categories al Premi Nobel (la primera entrega del qual es va fer el 1901). Activitat 1: Pots enunciar les sis classes de premis Nobel que hi ha?* 


Durant l'entrega de Premis Nobel d'enguany, cap guardó va ser per a una dona. Bé, açò pot semblar circumstancial, però si tirem la vista enrere vegem que les dones únicament han guanyat un Nobel en 49 ocasions (front a les més de 800 vegades que han guanyat homes), sent en la seua majoria en el camp de la Literatura i de la Pau.

Maria Göppert-Mayer,
segona i última dona guardonada
amb el Nobel de Física (1963),
imatge de domini públic.

De fet, únicament hi han dues dones que hagen guanyat el Premi Nobel de Física:

• Marie Curie (1903), junt al seu marit Pierre Curie i Henri Bequerel, pels seus descobriment al camp de la radiació. Marie Curie ha sigut l'única dona en guanyar dos Premis Nobel, el segon va ser en Química i el va obtindre l'any 1911. De fet la seua filla Irène Joliot-Curie també va guanyar un Nobel de Química l'any 1935.
• Maria Göppert-Mayer (1963) va demostrar la validesa del model de capes nuclear, junt als alemanys J. Hans D. Jensen i Eugene P. Wigner.

A les altres categories tampoc no hi han hagut moltes més científiques guanyadores: quatre al camp de la Química, dotze al de la Medicina i sols una al camp de l'Economia. Això suposa que únicament al voltant d'un 4% dels Premis Nobel científics han sigut guanyats per dones.

I no es tracta únicament que el seu treball, a les portes del Nobel, haja sigut menys vàlid o pioner que el d'altres científics varons, no. El problema és molt més profund.

Logotip creat per les estudiants
feministes londinenses,
CC BY-SA 3.0.

Activitat 2: Per grups de quatre o cinc alumnes, discutiu quines barreres troben les dones al llarg de la seua carrera professional. Creieu que açò us ha afectat o us afectarà (a vosaltres o a les vostres companyes) en algun moment de la vostra vida?

Així doncs, la história i la societat han fet que les dones estem estigmatitzades al món científic. Tanmateix podem trobar alguns exemples de dones intel·ligents i lluitadores que van revolucionar la ciència de la seua època, tot i ser durament criticades ja que no era el lloc que li pertocava a una dona.

• Hipàtia d'Alexandria (370-415 aC): destacà pels seus estudis en matemàtiques i astronomia. Encara que va exercir càrrecs de responsabilitat, en cert punt fou considerada una amenaça i l'assassinaren.
• Maria Kirch (1670-1720): va fer grans contribucions al camp de l'astronomia. Tanmateix mai l'acceptaren com astrònoma, sinó que sempre fou assistent, primer del seu marit, i més tard d'un col·lega del departament i del seu fill.



Ada Lovelace, primera programadora,
imatge de domini públic
feta per Margaret Sarah Carpenter

• Ada Lovelace (1815-1852): és considerada la primera programadora al crear els algoritmes que hui són la base dels ordinadors. En aquest cas, el seu treball no va obtindre reconeixement fins un segle després quan es desenvolupà la ciència de l'informàtica.
• Mina Fleming (1857-1911): va descobrir i classificar més de 10000 estrellas. A partir de 1888, el seu nom fou esborrat de tots els articles i llibres, sent tots els descobriments atribuits a E.C. Pickering.
• Henrietta Swan Leavitt (1868-1921): fou una astrònoma que definí la forma de mesurar la lluminositat dels astres, magnitud que en el futur s'emprà per mesurar la distància entre estels. A banda de tindre un salari baixíssim, únicament fou reconeguda quan, quatre anys després de morir, van intentar proposar-la per al Premi Nobel de Física.
• Lise Meitner (1878-1968): descobrí la fissión nuclear junt amb el seu col·lega Otto Hahn, tanmateix aquest va rebre el Nobel de Química i no va esmentar Lise.
• Emmy Noether (1882-1935): revolucionà el camp de l'àlgebra i de la física teòrica teòrica. Va ser admesa com oient a la universitat, ja que les dones no podien estudiar, i quan va obtindre plaça de docent no va rebre cap salari en 25 anys. 
• Jocelyn Bell (1943-): descobrí les primeres senyals de púlsar junt al seu director de tesis Antony Hewish, qui va rebre un Nobel per aquest descobriment sense tampoc fer menció a la seua col·lega

Cal notar que aquests són els casos que coneixem (i existeixen molts més en altres branques de la ciència), però estic convençuda que hi han existit moltes altres dones excepcionals que, per culpa de la societat masclista en què han nascut (i continuen naixent!), els seus somnis i la seua ànsia de coneixements s'han vist truncats.

No podem consentir que més ments brillants siguen desaprofitades i que les dones continuem sent subestimades i allunyades de les tasques científiques. Hem de lluitar per un món més just i igualitari, on s'aposte per la investigació científica feta tant per dones com per homes.

Dibuix fet per J. Howard Miller, domini públic.

_______________________________________________________________* Física, Química, Medicina, Economia, Literatura i de la Pau.

Podeu trobar més informació sobre aquest tema visitant la pàgina web de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT).

Altres articles interessants d'aquest tema es poden trobar als següents links:
La épica de la científica 
La ciencia es cosa de mujeres
Ciència des de la vida de les dones, millor ciència?